Som un col·lectiu de consum crític (ecològic, horitzontal i autogestionat), que va néixer el febrer de 2006. El nostre objectiu és tenir un accés el més directe possible als productes que necessitem, bàsicament alimentaris, eliminant intermediaris. Tenint cura, però, de la forma i sistema de producció, tot buscant els models de gestió més respectuosos amb les persones i amb l’entorn i el medi.
dijous, 3 de març del 2011
migrem el bloc a wordpress
A partir d'ara el blog que utilitzarem serà el següent panxacontenta.wordpress.com. La plataforma wordpress es més flexible i té més aplicacions
Les herbes de la cooperativa
Alfàbrega (Albahaca): per aromatitzar menjar.
Anet (Eneldo): en infusió és digestiu. L´aroma recorda a la llimona, per aromatitzar menjar, per exemple peix.
Anis (Anís): per fer infusions digestives i carminatives (per la gent que te gasos).
Arç blanc (Espino blanco): en infusió regula la presió sanguínea.
Api (Apio): per condimentar menjar. En infusions es digestiu i diurètic (elimina líquids), per això es pot prendre si es té artritis reumatoide o gota. No la poden prendre embarassades.
Camamilla (Manzanilla): per infusions digestives, també és relaxant.
Camamilla de Maó (Manzanilla amarga de Mahón): per infusions digestives.
Eucaliptus (Eucalipto): en infusió per fer vafos (vahos), és expectorant, quan estem costipats i molt congestionats amb mocs (no es recomana per asmàtics)
Farigola (Tomillo): com a infusió és digestiva i també va bé per costipats i mal de panxa, es pot utilitzar per rentats vaginals. Com a condiment per carns, sopes, verdures… No es pot prendre durant l´embaràs.
Fonoll (Hinojo): per fer infusions digestives i carminatives (per la gent que te gasos).
Hipèric (Hipérico): per millorar l´ansietat i l´estat d´ànim, antidepresiu (consultar al metge si es prèn antidepresius de farmàcia), si es prèn a l´estiu no es pot prendre el sol perquè pot provocar dermatitis a la pell.
Julivert (Perejil): per condimentar menjar.
Malva (Malva): en infusió per quan tenim tós, lleugerament laxant.
Maria Lluisa (Hierba Luisa): per infusions digestives, l´aroma recorda a la llimona.
Melissa o Tarongina (Melisa): per infusions digestives i també per relaxar. Herba molt suau, la poden prendre nens petits i embarassades.
Menta piperita (Menta): per infusions digestives.
Menta poliol (Menta Poleo): per infusions digestives.
Orenga (Orégano): per condimentar menjar.
Romaní (Romero): per condimentar menjar, i també en infusions digestives, grips, reuma, fatiga i mal de cap.
Regalèssia (Regaliz): en infusió per disminuir l´acidesa a l´estòmac, està contraindicada (no la poden pendre) els hipertensos.
Sajolida (Ajedrea): per condimentar, per fer conserves d´olives.
Sàlvia (Salvia): per infusions en refredats es pot posar una mica de sàlvia, també és digestiva. Millora els síntomes de la menopàusia. No la poden pendre embarassades ni epilèptics.
Til·la (Tila): en infusió és relaxant.
Anet (Eneldo): en infusió és digestiu. L´aroma recorda a la llimona, per aromatitzar menjar, per exemple peix.
Anis (Anís): per fer infusions digestives i carminatives (per la gent que te gasos).
Arç blanc (Espino blanco): en infusió regula la presió sanguínea.
Api (Apio): per condimentar menjar. En infusions es digestiu i diurètic (elimina líquids), per això es pot prendre si es té artritis reumatoide o gota. No la poden prendre embarassades.
Camamilla (Manzanilla): per infusions digestives, també és relaxant.
Camamilla de Maó (Manzanilla amarga de Mahón): per infusions digestives.
Eucaliptus (Eucalipto): en infusió per fer vafos (vahos), és expectorant, quan estem costipats i molt congestionats amb mocs (no es recomana per asmàtics)
Farigola (Tomillo): com a infusió és digestiva i també va bé per costipats i mal de panxa, es pot utilitzar per rentats vaginals. Com a condiment per carns, sopes, verdures… No es pot prendre durant l´embaràs.
Fonoll (Hinojo): per fer infusions digestives i carminatives (per la gent que te gasos).
Hipèric (Hipérico): per millorar l´ansietat i l´estat d´ànim, antidepresiu (consultar al metge si es prèn antidepresius de farmàcia), si es prèn a l´estiu no es pot prendre el sol perquè pot provocar dermatitis a la pell.
Julivert (Perejil): per condimentar menjar.
Malva (Malva): en infusió per quan tenim tós, lleugerament laxant.
Maria Lluisa (Hierba Luisa): per infusions digestives, l´aroma recorda a la llimona.
Melissa o Tarongina (Melisa): per infusions digestives i també per relaxar. Herba molt suau, la poden prendre nens petits i embarassades.
Menta piperita (Menta): per infusions digestives.
Menta poliol (Menta Poleo): per infusions digestives.
Orenga (Orégano): per condimentar menjar.
Romaní (Romero): per condimentar menjar, i també en infusions digestives, grips, reuma, fatiga i mal de cap.
Regalèssia (Regaliz): en infusió per disminuir l´acidesa a l´estòmac, està contraindicada (no la poden pendre) els hipertensos.
Sajolida (Ajedrea): per condimentar, per fer conserves d´olives.
Sàlvia (Salvia): per infusions en refredats es pot posar una mica de sàlvia, també és digestiva. Millora els síntomes de la menopàusia. No la poden pendre embarassades ni epilèptics.
Til·la (Tila): en infusió és relaxant.
diumenge, 27 de febrer del 2011
Recepta d'hivern - Patates farcides amb olives i ceba caramel·litzada
Ingredients per a 4 persones
4 patates grosses
3 cebes vermelles o de Figueres
4 llesques de formatge emmental
40 g d’olives negres
1 cullerada sopera de sucre
1/2 got de llet
2 cullerades soperes de vinagre de vi negre
1 cullerada sopera de farigola fresca
3 cullerades soperes d’oli d’oliva
sal i pebre
Elaboració
— Es posen a coure les patates netes, senceres i sense pelar en una olla amb aigua freda i sal.
— Es couen fins que, en punxar-les, el centre ofereix una mica de resistència.
— S’escorren i es deixen refredar.
— Es posa a coure la ceba pelada i tallada fina amb l’oli i el sucre en una paella, fins que sigui tova.
— S’hi afegeix el vinagre, la farigola, la sal i el pebre, i es cou uns 3-4 minuts més.
— Es tallen les patates per la meitat i es buiden, tot procurant de no foradar-les.
— Es barreja bé la polpa de les patates amb la ceba i les olives sense pinyol i picades.
— S’omplen les patates amb aquesta preparació.
— Es cobreixen amb el formatge i es gratinen al forn.
Etiquetas:
receptes d'hivern
Recepta d'hivern - Patates noves rostides per a guarnicions
Ingredients per a 4 persones
600 g de patates noves petites
4 grans d’all
1 brot de romaní
50 ml d’aigua
2 cullerades soperes d’oli d’oliva
sal i pebre
Elaboració
— Es renten i es tallen les patates a rodanxes de mig centímetre de gruix.
— Es pica el romaní molt petit.
— Es barregen les patates, els alls sencers i sense pelar, el romaní, l’aigua, l’oli, la sal i el pebre en una plata que pugui anar al forn.
— Es tapa i es cou al forn durant uns 30 minuts a 180 ºC.
Suggeriment
Aquestes patates són un bon acompanyament per a plats de peix o de carn.
Etiquetas:
receptes d'hivern
Recepta d'hivern - Arròs amb bolets i carbassa
Ingredients per a 4 persones
350 g d’arròs integral
500 g de carbassa
1 porro
3 grans d’all
300 g de bolets variats
40 g de parmesà ratllat
1 brot de farigola
4 brots de julivert
3 cullerades soperes d’oli d’oliva
sal i pebre
Elaboració
— Es posa a coure l’arròs amb l’aigua i un pessic de sal, i quan comença a bullir es baixa el foc al mínim, es tapa i es deixa coure durant uns 30-40 minuts (depèn del tipus d’arròs), fins que l’aigua s’ha absorbit.
— Es pela la carbassa i es talla a daus.
— Es netegen els bolets i, si escau, es tallen a làmines.
— Es cou el porro net i tallat petit i els alls pelats i laminats, dins una cassola amb l’oli, durant 5 minuts.
— S’hi afegeix la carbassa amb els bolets, la farigola, sal i pebre.
— Es cou durant uns 15-20 minuts.
— Passat aquest temps s’hi barreja l’arròs i el julivert net i picat.
— Es rectifica de sal i pebre i es remena bé.
— Es serveix amb el parmesà pel damunt.
Suggeriment
Si s’utilitza un arròs que no és integral, es pot afegir a la cassola juntament amb la carbassa i els bolets i amb el doble de volum d’aigua que arròs.
Etiquetas:
receptes d'hivern
Recepta d'hivern - Paella de bacallà i espinacs
Ingredients per a 4 persones
400 g d’arròs
250 g de llom de bacallà dessalat, sense pell ni espines
1 manat gros d’espinacs
1/2 coliflor
1 tomàquet madur
1 ceba petita
1 gra d’all
4 brots de julivert
1 cullerada sopera de pebre vermell dolç
4 cullerades soperes d’oli d’oliva
sal i pebre
Elaboració
— Es netegen els espinacs i es tallen a trossos grossos.
— Es neteja la coliflor i es talla a brots.
— Es talla el bacallà a daus.
— Es posa a coure la ceba pelada i picada petita en una cassola amb 2 cullerades soperes d’oli calent, durant uns 5 minuts.
— S’hi afegeix el tomàquet ratllat, es tapa i es deixa coure uns 5 minuts més.
— Passat aquest temps, s’hi afegeixen els espinacs, la coliflor, el bacallà, el pebre vermell, sal i pebre, i es deixa coure 5 minuts més.
— S’hi afegeix el doble de volum d’aigua calenta que d’arròs.
— Dins una paella es passa l’arròs amb dues cullerades soperes d’oli, es condimenta amb sal, pebre i pebre vermell, i es remena uns minuts.
— S’hi afegeix el brou amb la verdura i el bacallà.
— Es va coent durant uns 15-20 minuts, fins que l’arròs és cuit.
Etiquetas:
receptes d'hivern
Recepta d'hivern - Macarrons amb bròquil
Ingredients per a 4 persones
300 g de macarrons
1 bròquil
1 pebrot vermell petit
4 grans d’all
2 cullerades soperes de pinyons
4 cullerades soperes de formatge cremós (tipus Quark)
2 cullerades soperes d’oli d’oliva
sal i pebre
Elaboració
— Es talla el bròquil net a brotets.
— Es talla el pebrot net a tires petites.
— Es fan coure els macarrons en aigua bullent i salada, i 5 minuts abans d’acabar la cocció s’hi afegeix el bròquil.
— Es salten el pebrot amb els alls picats i els pinyons, fins que agafin color.
— Quan la pasta és cuita, s’escorre i es barreja amb el pebrot, el formatge, sal i pebre.
— Es serveix al moment.
Etiquetas:
receptes d'hivern
Subscriure's a:
Missatges (Atom)